MONEGROS 2015


MONEGROS 2015

La Orbea Monegros és una cita obligada en el calendari dels Bruckers. I enguany era una edició especial amb algunes novetats, per celebrar la quinzena de la Marató de Los Monegros. L’hora de sortida s’avançava a les 12 del migdia i s’incorporava a la ruta la “subida del diablo”, un tram clàssic d’altres edicions. També s’estrenava la sortida amb calaixos que evitava els colls d’ampolla, sobretot a la sortida travessant Sariñena.
Desgraciadament, els Bruckers es van separar en calaixos separats, encara que no va ser gaire important ja que a l’hora de la sortida cadascú agafa el seu ritme i el grup es desfà ben aviat.
I com que la veterania és un grau i per trobar aparcament ben aprop del recinte ferial de Sariñena, a 2 quarts de 6 del matí carreguem la furgoneta cap a Sariñena. Decisió acertada, ja que a l’arribada encara es que tenia que muntar bona part de la infraestructura de la prova en la zona de sortida. A quatre hores de la sortida, va haver-hi temps de sobre per recollir dorsals, donar un tomb per la fira del corredor, una miica pobre, acostar-nos al poble i dinar sense preses.
A les 12 sortida de la Marató, amb el Joan, el Jordi i el LLuís en el segon calaix i jo en el tercer. Els primer quilòmetres sempre son perillosos per les possibles caigudes. Fins el primer avituallament, quilòmetre 33, la pista és molt ràpida. La meva sorpresa va ser trobar-me a el Joan amb el mecànic del punt d’avituallament. Cadena trencada i tota esperança de millorar el resultat de l’any passat queden desfetes. També cal dir que el Joan va estar a punt de no participar a la Monegros per estar un dia abans amb febre.
Després del punt d’avituallament, ens trobem amb la “subida del diablo”. “Subida”, si, pero del “Diablo”, no tant. Jo anava amb respecte pel que la gent comentava, però el més complicat va ser avançar a altres participants que posaven peu a terra.
Tot seguit de coronar el punt més alt de la prova, baixada molt ràpida cap al punt 58, i aquí i fins el punt 83, la part més dura, al meu entendre del recorregut, el fals pla, amb el vent de cara, que aquest any, afortunadament no ha estat protagonista. I del 83 fins al final, un altra tram de bojos. Les cames sembla que agafen una nova energia per poder acabar la marató el més aviat possible. Aquí ens trobem amb els de la mitja marató per comartir els últims quilómetres junts. Després de 123 quilòmetres satisfacció d’arribar a Sariñena sense cap incident i d’una peça.
La falta de pluja dies abans de la prova, ja feia presagiar que la pols seria protagonista. El pas dels corredors pels camins feia pujar un núvol de terra que feia que trams fossin un acte de fe, circulant pràctcament a cegues i respirant una pols que et secava el coll.
El Jordi ha pogut disfrutar de la 29 en un terreny en el que ha volat. Posició 777 i dret a estar al calaix dels 1000 primers el proper any. Felictats!!! El Joan no va poder millorar pel temps perdut pels problemes mecànics i va arribar mitja hora desprès junt al LLuís que va tornar als orígens, desprès de la seva aventura l’any passat amb la ciclocross. I just 6 hores desprès de la sortida arribava jo, amb molt bones sensacions i una mitja de 20 quilómetres hora gràcies a la roda de 27’5.
Sabem que organitzar un esdeveniment per més de 8.000 corredors no és fàcil. Però aquest any l’àpat final no ha estat tan generòs ni àgil con altres anys. Però apart d’aquest petit detall res a dir en contra de la prova. Seguretat i control per tot arreu, avituallaments generosos, encara que es va trobar a faltar gels.
Tornada a El Bruc amb bon humor, i segur que pensant en millorar el proper any.

CRONICA DE ABDON SOCIES





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada